LA TEORIA DEL “DONUT”

 

Una de les característiques de grans líders i directius amb talent és la d’aconseguir grans resultats en les seves organitzacions. L’impacta d’aquests resultats ve donat amb freqüència en la forma d’un ‘donut’.

El donut és una manera d’expressar i trobar l’equilibri i integració entre el que hem de fer i el que podríem fer o ser. En la seva part interna es troba la nostra àrea de responsabilitats i obligacions. És el conjunt de deures que cal complir i que són fixats per l’organització. És el que se’ns mana i el que s’espera de nosaltres. No complir vol dir fracassar.

L’àrea mollar del donut, conté la nostra àrea de possibilitats, de llibertat i d’oportunitats. Hi ha milers de coses en aquesta àrea que ni ens manen ni ens prohibeixen. Es tracta de prendre iniciatives, assumir riscos, identificar oportunitats i aprofitar-les. Ningú ens castigarà ni criticarà per no fer-ho, però no tindrem èxit si no ho intentem. No formen part dels seus deures i obligacions, sinó del que ell podria fer, no perquè s’ho exigeixin els altres, sinó perquè s’ho exigeix ​​ell a si mateix.

Les millors i més exquisides essències i qualitats que un professional pot aportar a una organització pertanyen al que les persones només donen si volen. És una cosa que no es compra ni es ven, sinó que es regala generosament i surt del fons del cor.

L’important és el viatge, no l’arribada. La meta és el camí. Tot això és el que es troba a la part més mollar i rica del nostre donut.