ORIGEN

 

Tot el món coneix els donuts o donas (depenen del país), aquestes delicioses rosquilles que poden ser de diferents sabors, colors, farciments, glacejats… però sempre tenen un forat al mig; això mai canvia (a no ser que tingui farciment).

Algunes fonts diuen que el seu origen sorgeix a l’edat Mitjana al nord d’Europa, però en realitat és més probable que el seu origen provingui d’Holanda al Segle XVI, ja que es feien uns bollos d’oli amb una pasta ensucrada i es fregien en grassa animal anomenats olykoeks.

Al principi era semblant a un bollo sense forat però per la seva forma i mida era molt difícil aconseguir que l’interior es quedés fet i per tant en aquella època el mig quedava cru.

Per tractar de dissimular aquest problema, es posaven nous a la part central perquè al tenir poca massa no es quedés cru, i si quedava cru, el sabor de les nous camuflava el sabor de la massa sense coure.

Van arribar a Estats Units gràcies a les primeres colonitzacions i emigrants, i allà els van començar a dir “dought nut”, com una pasta de nous. És una paraula que deriva del vocabulari “donut”.

Encara hi havia el gran problema de la cocció del centre del bollo. En 1847 un mariner, el capità Hanson Gregory va decidir fer un forat al centre utilitzant una tapa de pebrer, per treure la part de massa que sempre quedava crua i veure si així millorava la cocció, i efectivament, així va succeir.

El capità acabava d’inventar el donut actual.

Aquesta és la versió que va dir Gregory al Washington Post en 1916. Encara que algunes fonts deien que la causa del forat era perquè no els agradaven les nous, però hi ha altres que diuen que no va ser ell, sinó la seva mare qui va fer el forat del centre.

Fos el que fos, està clar que el forat al centre del bollo va donar un origen a un producte de gran èxit, fins al punt que existeix una placa commemorativa a Rockport (Maine).